Vuit bons motius per llegir rodolins amb els petits

Els rodolins podríem dir que són un tipus d’estrofa de dos versos que rimen. En l’educació infantil se’n fan servir molt sovint, i és que hi ha molts bons motius per integrar-los tant a la lectura a l’aula com a la lectura a casa.

Els projectes d’Educació Infantil de Cruïlla en tenen molts, de rodolins, i és per això que hem preguntat a l’editora Núria Hervada unes quantes raons per llegir rodolins amb els més petits. Us en destaquem vuit!

8 raons

N’afegiríeu alguna més?

 

En la col·lecció “Tradicions en rodolins” trobareu un bon grapat d’opcions per passar-vos-ho bé amb les rimes al llarg de l’any a través de les celebracions populars. Us presentem els títols d’aquesta sèrie de l’autor Antoni Dalmases:

 

stJordidrac_dalmases-559284_250x Sant Jordi i el drac: La llegenda de sant Jordi, el drac i la princesa explicada en rodolins.
La mona: L’Helena explica a la Xiu, una companya d’escola que ha vingut de la Xina, què és una mona. I, perquè ho entengui bé, van a casa de l’àvia de l’Helena i en fan una de ben bonica: un pa de pessic farcit de melmelada, banyat de xocolata i decorat amb uns pollets. 141661-01-CO-La-mona1-342411_250x
Onze-de-setembre-cob-TRAZ-CERT-234639_250x L’Onze de Setembre: Demà és l’Onze de Setembre, i l’Aiman, que ha arribat fa poc del Marroc, no entén perquè tot el poble és ple de banderes de Catalunya. Ningú no l’hi ha explicat, perquè encara no coneix ningú. Per sort, ajuda a recuperar la bandera de l’Ajuntament, que un grup de nens han fet caure per accident, i a partir d’aquell dia no li falten amics per jugar.
La castanyada: El grup de grans de l’esplai han muntat una parada de castanyes, moniatos i panellets, però gairebé ningú no s’atura a comprar-ne. Sort en tenen del Nil, el germà petit d’en Jan, que té una bona idea. La-castanyada-cob-2-115280_250x
 cagatio  Caga, tió!: Al Pol li fa vergonya cantar la cançó del tió davant dels seus companys de la classe. Seguint els consells del seu germà, en lloc d’assajar la cançó s’entrena a clavar cops a tort i a dret per poder estomacar fort el tió i que així li cagui moltes coses. Però el tió només et fa cas quan li cantes la cançó, i els cops de pal només són per seguir el ritme com cal, i el Pol queda molt sorprès quan veu que no li ha cagat res. Potser si prova a cantar la cançó…
El misteri del caganer: Les figures del pessebre estan molt enfadades amb el caganer, perquè estan fartes d’aguantar tanta pudor.  El-caganer-coberta-AF-108219_250x

 

Antoni Dalmases va néixer a Sabadell (Barcelona) el 1953. Llicenciat en filologia hispànica, ha estat professor en diversos nivells d’ensenyament de llengua i literatura. Simultàniament, ha desenvolupat una gran tasca com a autor de llibres tant en llengua catalana com en llengua castellana. Ha publicat novel·les i relats per a adults, guardonats entre altres premis amb el Fité i Rosell de novel·la 1987 per La revolta de Job, el Ciutat d’Olot de narrativa 1991 per La infinitud dels parcs, l’Andròmina de narrativa 1992 per L’última primavera, o el premi Gran Angular 1993 per Doble Joc.

També ha col·laborat i escrit contes infantils per a les revistes Cavall Fort i Tretzevents.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *