COMPANY, FlaviaAvui us volem donar a conèixer una mica més l’autora del llibre de microrelats No em ratllis, Flavia Company. La Flavia ha desenvolupat una carrera professional d’allò més diversi­ficada com a traductora, periodista, crítica literària i, evidentment, com a escriptora. Actualment, la Flavia és professora a l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès, i també imparteix l’assignatura de Conte al Màster de Creació Literària de la Universitat Pompeu Fabra. A més, alterna aquesta professió amb la de crítica literària en algunes publicacions com Babelia o Quadern. I per si això semblava poc, també ha estat autora de gran quantitat de llibres.

Li hem fet algunes preguntes i les volem compartir amb vosaltres:

 

1) Com va sorgir la idea de publicar un llibre de microrelats com No em ratllis?

Arran d’una conversa que vaig mantenir amb la meva editora, la Montse Ingla. Vam començar a comentar la possibilitat de pensar un llibre de microrelats, que és un gènere que sempre m’ha agradat molt, i de mica en mica es va perfilar la idea del No em ratllis.

 

2) Alguna vegada t’hem sentit dir que un microrelat és com un iceberg. Què té en comú un microrelat amb un iceberg?

Ha, ha, ha! El que hi té en comú és que, com en el cas dels icebergs, el que es veu és només la punteta.

 

3) Les il·lustracions que ha fet la Luci Gutiérrez per representar el sentit literal de les frases fetes ens han semblat d’allò més sorprenents i gracioses, quina t’ha cridat més l’atenció? (Podeu veure algunes aquí).

La veritat és que em resultaria força difícil escollir, per no dir impossible. Totes tenen la seva gràcia, el gir humorístic, un sentit profund. M’agraden moltíssim i connecten perfectament amb l’esperit del llibre.

 

4) Veiem que ja tens altres llibres publicats de microrelats, i també novel·les. Què és el que més t’agrada d’escriure microrelats?

La síntesi. El fet d’explicar molt amb el mínim de paraules possibles. La intensitat. El joc de complicitats que s’estableix amb el lector.

 

5) I el que més t’agrada d’escriure novel·la?

La novel·la requereix altres habilitats i un ritme totalment diferent. L’escriptura d’una novel·la acompanya l’autor durant tres o quatre anys. Fins i tot més. Es converteix en part de la vida.

 

6) Gràcies al concurs de microrelats No em ratllis estem comprovant que hi ha molts joves amb molta imaginació i ganes d’escriure. Què recomanaries a tots aquells nois i noies que s’engresquen i gaudeixen de l’escriptura?

Que llegeixin. Que llegeixin molt. Que passin hores acompanyats de llibres i d’històries. Que juguin amb les paraules. Que n’aprenguin de noves. Que siguin conscients que cada paraula que s’aprèn és un pas més cap a l’èxit.

 

7) A banda d’escriure llibres, també imparteixes tallers de microrelats entre estudiants de Secundària. Com vius aquesta experiència?

És fascinant comprovar que la imaginació dels joves està intacta i que, amb una mica d’estímul i de confiança, sorgeix d’una manera molt viva. És una experiència engrescadora que m’aporta coneixement i alegria. Confio que la lectura i la cultura poden fer del món un món millor. I aquesta és la raó per la qual dedico el meu temps als tallers amb joves.

 

 

No em ratllis

 

No em ratllis , és un recull de 91 microrelats en cada un dels quals s’utilitza una frase feta en sentit literal, cosa que provoca efectes sorprenents. El sentit figurat de la frase s’explicita a sota el títol de la narració: així es pot llegir abans de començar la lectura i es pot “captar” aquest efecte sorprenent de l’ús distorsionat que se’n fa dins la narració.

 

[button link=”http://preview.grupo-sm.com/251648F8-0AFB-4411-AF12-BB9DA0257EE6.html” color=”silver” newwindow=”yes”] Comenceu a llegir No em ratllis aquí![/button]