Sharon M. Draper

ENTREVISTA

Sharon M. Draper és autora de més d’una vintena d’obres per al públic infantil i juvenil. Amb les seves novel·les Copper Sun i Forged by Fire va ser guardonada amb el Premi Coretta Scott King. Viu a Cincinnati, Ohio, on ha treballat de mestra d’escola durant més de 25 anys.

Fora de mi ha estat un èxit de vendes als Estats Units, ha rebut nombrosos premis i s’ha mantingut a la llista dels més venuts del New York Times des que es va publicar l’any 2010.

 

1. Per què vas decidir escriure un llibre sobre una nena que té una minusvalidesa?

Imagina’t que fossis brillant, però que no ho poguessis dir. Sempre em pregunto què li passa pel cap a una persona que no pot dir el que pensa. M’ho puc imaginar, perquè tinc una filla amb una minusvalidesa i estic segura que és molt llesta… Però, és clar, jo sóc la seva mare i m’ho vull creure. Vaig crear la Melody no com un retrat de la meva filla, sinó com un personatge que, realment, és ell mateix. La Melody sap el que vol, i té molt de sentit de l’humor. I ella, com tothom, té somnis i té esperança.

2. Creus que els lectors senten pena per la Melody? Què vas fer per evitar-ho?

Mentre escrivia la història em vaig esforçar molt perquè ningú sentís pena per la Melody. Vaig fer tots els possibles per fer d’ella un personatge inoblidable: algú per a qui mai sentiries pena. Hi ha gent que encara té més dificultats que ella! El que vull és que els lectors l’admirin.

3. Com afecten les limitacions físiques de la Melody a la manera com veu el món? I a la manera com els altres la veuen?

Els nens amb minusvalideses són iguals que els altres. Volen ser acceptats, tenir amics i que els facin participar en la vida social de l’escola. La Melody pateix molt quan s’adona que els altres no la tenen en compte, i jo li he donat una veu que mostra la seva humanitat. Ella representa tots aquests joves que tenen sentiments i tenen somnis. Volia donar a aquests nens i nenes, que normalment tractem com si fossin invisibles, una oportunitat de ser escoltats i de ser vistos com a persones, no com a les màquines que els transporten o com a la incapacitat que els defineix.

4. A Fora de mi tractes molts temes: els prejudicis socials cap a la gent amb minusvalideses, les dificultats mèdiques i els obstacles físics com les escales, els lavabos i l’hora dels àpats. Creus que la Melody és una representant de tots aquells que són diferents?

Crec que a la Melody no li agradaria ser representant de cap grup. La Melody vol ser reconeguda i apreciada com un individu. Crec que això és el més important d’aquesta novel·la. Les persones que han de viure d’una manera diferent no són un grup, són una sola persona que procura fer-ho el millor que pot en un món en què li és molt difícil de navegar.

5. Vas investigar per escriure aquest llibre?

La història de la Melody és de ficció, però està basada en la realitat de milers de nens i adults intel·ligents que estan atrapats dins de cossos que no cooperen. He llegit dotzenes de llibres sobre minusvalideses, he treballat amb nens amb minusvalideses en campaments d’estiu, i he passat moltíssimes hores intentant desxifrar els secrets amagats al cap de la meva filla. Quan es crea un personatge de ficció, l’autor té el poder de permetre que tots els somnis es compleixin, i de permetre que tinguin lloc tant els triomfs com les tragèdies. He escrit aquesta novel·la amb molt de compte per assegurar-me que era acurada, i que tenia sinceritat d’esperit.

6. Per què és important el personatge de la senyora Violet?

A la vida tothom necessita un mentor, un coach, algú que ens guiï cap a l’èxit. La senyora Violet té aquest rol a la novel·la. A vegades, per als pares és difícil donar als fills tot el que necessiten. La senyora Violet va més enllà del que se li demana perquè veu que la Melody té potencial i perquè l’estima. Tots podríem posar una senyora Violet a les nostres vides.

7. Quin és el rol de la música a Fora de mi i, en concret, a la vida de la Melody?

La Melody pot “escoltar” els colors i “tastar” la música. La seva part artística ens mostra la necessitat de mesclar l’art i la música per crear paraules, imatges i idees. El seu amor per la música l’ajuda i, fins i tot, la cura quan la seva vida es complica. La música li dóna expressió en un món on ella és incapaç d’expressar quasi res.

8. La novel·la no fa cap descripció racial. Per què vas preferir no mencionar l’herència cultural o racial de la Melody?

La raça de la Melody no és important. Les seves dificultats són molt més importants que els problemes culturals o racials amb què es pot trobar. En aquest sentit, l’he descrit d’una manera “genèrica” perquè volia que el lector la veiés com un individu únic que pot ser el fill o la filla de qualsevol persona. De fet, quan li regalen el Medi-Parlador, i descobreix que la màquina parla amb moltes llengües diferents, s’adona que hi ha nens com ella a tot el món.

9. El personatge de la Melody supera moltes dificultats. Què creus que els lectors poden aprendre de la vida de la protagonista? Què explica la novel·la sobre l’amor?

Jo crec que la força de la Melody ve de l’amor. Tot i que sent molta frustració i no pot parlar ni fer les coses que vol fer, té un esperit molt positiu. L’amor li dóna la força per superar cada dia, i per esperar el futur amb il·lusió.

10. Què pots dir sobre el comportament dels companys d’escola de la Melody?

La Melody només vol un amic. Vol ser com els altres nens i nenes de l’escola. Es posa molt contenta quan sembla que la Rose serà l’amiga que necessita. Pateix molt quan la Claire i la Rose es riuen d’ella. I es desmunta quan s’adona que el grup l’ha deixat expressament. Crec que el retrat dels alumnes i dels professors en aquesta història és molt realista, i realment mostra com es tracta, a la nostra societat, les persones amb minusvalideses. Des de la gent que troben al centre comercial fins als metges…, sovint són desagradables. Però també és veritat que, a vegades, la gent és meravellosa.

11. Què vols que els lectors més joves aprenguin amb la lectura de Fora de mi?

Vull que diguin «Uau! M’ha encantat! Aquest llibre m’ha fet pensar, i m’ha fet adonar que els éssers humans tenen més semblances que diferències. Mai havia sabut què significava tenir una minusvalidesa. He après a pensar de manera diferent». Vull que se’l facin seu i que el deixin als amics, als pares i als professors.

12. Què vols que els lectors recordin de nens com la Melody?

La Melody és un tribut a tots els pares de fills amb minusvalideses que lluiten, a tots els nens que se senten incompresos, i a tots els cuidadors que els ajuden a tirar endavant. Aquest llibre també està escrit per a tots aquells que giren el cap, que fan veure que no se n’adonen, o que no saben què dir quan es troben amb algú que s’enfronta a la vida amb dificultats evidents. L’únic que han de fer és somriure i dir hola!

13. Què diu aquesta novel·la sobre la veritat?

Totes les històries sorgeixen de grans veritats dins nostre. Però la veritat més profunda d’una història a vegades està a llocs que l’autor no s’ha atrevit a explorar. I, a vegades, els lectors poden descobrir veritats d’ells mateixos. Aquesta novel·la parla pels que no tenen veu. Ens hauria de recordar la humanitat que tots portem dins.

coberta_Fora de mi

 

 

Fora de mi és una història de superació en què la Melody, surt per primer cop d’ella mateixa i troba la seva pròpia veu. La Melody és la nena més brillant de l’escola, però ningú no ho sap: té paràlisis cerebral, seu en una cadira de rodes i mai no ha pogut dir ni una sola paraula.

Llegir primeres pàgines aquí.