parefillaconte

Explicar contes als més menuts és l’excusa ideal per compartir un espai creatiu i de diàleg, i no només això, també és una activitat de gran valor intel·lectual, cognitiu i emocional. Amb els contes, els més petits poden aprendre coses noves, passar una estona divertida, gaudir de mons de fantasia i desenvolupar la imaginació.

Busqueu i trobeu una estona cada dia per llegir als vostres infants en veu alta. D’això en diuen “lectures de falda”, lectures que sónuna mostra d’atenció i amor. En aquest moment, els infants se senten estimats i l’associació entre lectura i afecte quedarà per sempre a la seva memòria… i a la vostra!

L’associació colombiana del llibre infantil ha establert un interessant decàleg dels drets dels infants a escoltar contes:

1. Tot infant, sense distinció de raça, idioma o religió, té dret a escoltar els contes més bells de la tradició oral dels pobles, especialment aquells que estimulin la seva imaginació i la seva capacitat crítica.

2. Tot infant té dret a exigir que els seus pares els expliquin contes a qualsevol hora del dia.

3. Tot infant que, per una raó o una altra, no tingui a ningú que li expliqui contes, té dret a demanar a l’adult que prefereixi que n’hi expliqui, i aquest ho ha de fer amb amor i tendresa, que és com s’expliquen els contes.

4. Tot infant té dret a escoltar contes assegut en els genolls dels seus avis. Aquells que els tinguin vius podran cedir-los a d’altres nens que per diverses raons no tinguin avis que els n’expliquin. De la mateixa manera, aquells avis que no tinguin néts tenen la total llibertat d’anar  a escoles, parcs i altres llocs de concentració infantil, on podran explicar tots els contes que vulguin.

5. Tot infant té dret a saber qui són els principals autors de contes. Les persones adultes tenen l’obligació de posar a l’abast dels infants tots els llibres, contes i poemes d’aquests autors.

6. Tot infant té dret a saber a conèixer les rondalles, els mites i les llegendes de la tradició oral del seu país.

7. L’infant també té dret a inventar i explicar els seus propis contes, així com a modificar els que ja existeixen, creant-ne la seva pròpia versió.

8. L’infant té dret a exigir contes nous. Els adults tenen l’obligació de nodrir-se permanentment de relats nous i imaginatius, propis o no, amb o sense reis, llargs o curts. L’única cosa obligatòria és que siguin bonics i interessants.

9. L’infant sempre té dret a demanar un altre conte i a demanar que li expliquin un milió de vegades el mateix conte.

10. Tot infant, finalment, té dret a créixer acompanyat de les aventures d’Alícia i el llop, els músics de Bremen i la Caputxeta, i de l’immortal “Hi havia una vegada…”, paraules màgiques que obren les portes de la imaginació en la ruta cap als somnis més bonics de la infantesa.

 

I vosaltres, llegiu contes als petits de la casa? Quins són els seus preferits?